dimecres, 6 d’agost del 2014

Entrevista a Leandre Fusté

PRESIDENT DE L’AGRUPACIÓ SARDANISTA NOVA CRIDA

Guardonat al 2011 com el manresà més manresà als premis Oleguer Bisbal, Leandre Fusté porta des de l’any 1977 al capdavant de l’entitat sardanista Nova Crida. L’agrupació, responsable de la programació estable de sardanes a Manresa, organitza des de fa quatre anys el Concert-Vermut de Festa Major dins dels actes de Quin Passeig.

- En quin moment neix la col•laboració de Nova Crida amb la campanya Quin Passeig? 


Els organitzadors de Quin Passeig es van posar en contacte amb nosaltres i vam quedar encantats de poder col•laborar. Aquest ja és el quart any que hi participem i podem dir que és un concert consolidat. La Cobla Contemporània de Sabadell és la que ha actuat tots aquests anys i és una formació molt original i actual que interpreta temes des del cinema fins a la lírica tots a ritme de sardana. A més, sempre hi havia hagut un concert de Festa Major i d’un temps cap aquí es va deixar de fer i aquesta col•laboració amb Quin Passeig va permetre recuperar-ho.

- El món sardanístic està vivint un moment curiós, els integrants de les cobles cada cop són més joves i, per contra, els dansaires són més grans. Com s'explica aquesta situació i quins són els motius? 


Principalment, és perquè avui en dia hi ha tanta varietat de diversió que la joventut no se sent atreta per la sardana, no els motiva. Prefereixen altres estils i això que és tan tradicional i tan nostre i que d’alguna manera ens identifica sembla que ha passat de moda. Pel que fa a les cobles no és tan així perquè els joves que formen part són estudiants d’escoles de música que veuen una sortida en aquest tipus de formació. Hi ha entitats que sí que tenen jovent a les rotllanes però són persones que es preparen per a competició. A les ballades a les places, que és el que fem nosaltres, hi manca gent jove però, després de 150 anys, la sardana tradicional es manté i encara es balla al carrer. A nivell de ciutat no es pot assegurar quin serà el seu futur però quan anem als Aplecs importants que reuneixen a totes les colles del territori català t’adones que realment hi ha moltíssima gent que encara hi participa i que ho viu amb intensitat.

- Creus que són necessàries noves iniciatives locals per acostar les sardanes a la gent jove?


Això s’ha mirat de fer de moltes maneres, oferint tallers a les escoles... però jo partiria que els pares, com passa en d’altres tipus de balls populars, haurien d’acompanyar a les criatures i portar-les a cursets de sardanes. Crec que és una tradició que ha de passar de pares a fills i per això és la pròpia família la que hauria d’induir a la canalla a viure de més a prop el món sardanístic i el que representa.

- Segur que tens algun record de jovenet que et situa al Passeig de fa 40 anys.


Recordo que a Crist Rei hi havia com una mena de pati i allà ja es feien ballades de sardanes. Al poc d’arribar jo a Manresa ja vam començar a establir un calendari estable. 

- Si haguessis de fer de guia turístic a una persona que no ha estat mai a Manresa, per on començaries?


Això va a gustos però jo naturalment, quan ve família de Girona, que jo sóc d’allà, els hi ensenyo la Seu i la Cova. El Parc de l’Agulla també és molt atractiu i aquest Passeig que tenim que molts voldrien. Una rambla amb aquesta frondositat de plataners, totes les terrasses unificades... això no ho té tothom. És encantador tant per als manresans com per a la gent que ve, que queda meravellada.

- Què trobarà la gent que s'acosti el proper dilluns 1 de setembre al Passeig per veure el Concert-Vermut de Festa Major?


Trobaran un actuació molt engrescadora i original que podran gaudir mentre fan el vermut. A més, enguany l’acte tindrà un caire especial perquè volem reflectir a través de la sardana el que el poble català reivindica i la situació que estem vivint. Introduirem algunes cançons que parlen de la nostra història i d’allò que volem aconseguir.

dimecres, 30 de juliol del 2014

Entrevista a Venancio Cócera

DIRECTOR GRUP D’HAVANERES COR DE CATALUNYA

Cantant d’havaneres i veí de Manresa des de fa més de 40 anys, Venancio Cócera és un referent a la comarca del Bages dels cants de taverna després de vint-i-un anys al capdavant de la colla Cor de Catalunya. Aquesta agrupació musical, formada per sis membres, forma part del programa d’activitats que ofereix Quin Passeig a l’estiu. El sopar amb cantada d’havaneres és l’acte que, des de fa dos anys, tanca el principal cicle d’actuacions a les terrasses del Passeig.

- Les havaneres sempre han estat molt arrelades a les festes de les poblacions catalanes, però des de fa uns anys molts creuen que el món dels cants de taverna ha patit una davallada significant. Com valoreu la situació actual des de la colla Cor de Catalunya?



La música és un element viu i va canviant i les havaneres han tingut el seu punt àlgid als anys 90 i ara potser la gent se n’ha cansat però pensem que la situació en què ens trobem ve, sobretot, arran de l’increment de l’IVA al 21%, i ens afecta molt als qui no ens hi dediquem professionalment. Nosaltres no vivim d’això, som una entitat sense ànim de lucre i costa molt aconseguir diners per tal de seguir actuant. Els grups d’havaneres hem estat els parents pobres de les festes majors, si quedava un raconet i es podia fer una cantada doncs es feia, però la veritat és que costa molt finançar-se. Gràcies al suport de l’Agrupació Cultural del Bages avui en dia podem tirar endavant i mantenir el grup.

- Com neix la vinculació entre el Cor de Catalunya i la campanya Quin Passeig?


Va néixer fa tres anys. Quin Passseig estava organitzant tot un seguit d’activitats perquè la gent es quedés aquí a la ciutat a l’estiu i no marxés ja que avui en dia tothom té cotxe i es mou d’un lloc cap a un altre. Em van trucar perquè s’havien assabentat que hi havia un grup d’havaneres a la comarca i per si volíem participar en el seu programa. I des de llavors, nosaltres molt contents de donar suport per tercer any consecutiu la campanya Quin Passeig.

- És necessari impulsar noves iniciatives locals perquè les entitats i la seva oferta musical siguin més conegudes?
 

Jo crec que sí, perquè la música popular està una mica abandonada, hi ha molts grups de joves que estan ressorgint, que tenen ganes de fer coses amb la música popular però no troben el lloc ni el moment d’esplaiar-se i donar-se a conèixer. En el món de les havaneres el que s’està veient últimament és que atrau a gent d’edats molt diferents, per exemple, a la nostra colla hi ha un membre que té 22 anys.

- Quin record et ve al cap quan penses en el Passeig de Manresa de fa 40 anys?



El record que en tinc és de quan jo tindria uns 16 o 17 anys, veníem amb els amics aquí i coneixíem les nenes. Jo recordo que precisament aquí, on hi ha ara el Restaurant Passeig, hi havia l’American Bar i ens trobàvem totes les colles i preníem el cafè o la cerveseta. Per a mi, podria dir que el Passeig va ser un centre neuràlgic de trobada.

- Fa dos anys que alguns del membres del Cor de Catalunya col·laboreu amb Els Trobadors del Bages, una nova formació musical en format de rondalla, per oferir un nova oferta de cançons populars. En quin moment veu decidir apostar per aquesta nova fusió i per què?


Els Trobadors del Bages actuaven al Pont de Vilomara i vaig anar a veure’ls i com els faltaven veus, vaig cantar amb ells. Llavors em van dir que m’incorporés al grup però jo ja en tenia prou amb la colla d’havaneres. Però, la veritat és que m’havia agradat molt el seu repertori i finalment no només m’hi vaig adherir jo sinó que a alguns membres del Cor de Catalunya també els vaig arrossegar. Hem de dir que en aquests dos últims anys hem fet més actuacions amb els Trobadors que amb les havaneres, suposo que atrau més perquè és un format més original amb un ventall més ampli i intentem introduir també els cants de taverna.

- Què recomanaries a un visitant que no hagués estat mai a Manresa?


Jo sóc funcionari de l’Ajuntament de Manresa i em trobo que hi ha gent que ve demanant per la Seu i per la Cova però no coneixen res més de tot Manresa. Està molt bé que visitin aquesta part però jo sempre els dic que baixin fins al Passeig que és l’ànima viva de la ciutat, és la vida al carrer, sobretot a l’estiu. Tenim molts edificis al Passeig que formen part de la història de Manresa i no es coneixen.

- Què ens falta per a ser una ciutat d’atractiu turístic?


Jo diria que hi hauria d’haver una oficina d’informació sinó les 24 hores, almenys 12. Ja tenim una oficina de turisme però no està oberta tots els dies de la setmana i molta gent pregunta per l’oficina i la meitat de dies els has de dir que està tancada. Arriba molta gent a Manresa que ve de Lleida, Igualada, Vilanova... i hauríem de facilitar molt més la informació per conèixer la nostra història. Gràcies a l’activitat del Kursaal també hem aconseguit cridar l’atenció de molta gent com a ciutat cultural.

- Què li diries a la gent perquè el proper divendres 5 de setembre vingui a gaudir del sopar amb cantada d’havaneres?

És un acte que té lloc en un moment en què ja ha passat la festa major de Manresa, però que la gent encara té ganes de sortir al carrer, encara fa bo... Pel que he vist altres anys, a la gent li ve molt de gust sopar a la fresca mentre escolten cançons populars i gaudeixen del rom cremat. Jo convido tothom que vingui a passar una estona agradable amb un bon sopar i un bon repertori musical.

divendres, 11 de juliol del 2014

Entrevista a Lluís Piqué

foto: Salvador Redó

Conegut també per la seva faceta d’arquitecte, Lluís Piqué aboca passió en un altre àmbit molt diferent: l’Orfeó Manresà. Aquesta entitat és una de les que forma part, de manera destacada, de l’oferta cultural i musical que hi ha a l’estiu a les terrasses del Passeig. El sopar-concert de l’Orfeó Manresà  al Restaurant Passeig, és un èxit any rere any.

-    A vegades hi ha la sensació que la música d’un orfeó és “seriosa” i que necessita un espai determinat per poder-se fer... En canvi, el concert al passeig de Manresa és una oferta absolutament popular i propera a la gent. Com valoreu el sopar-concert de les terrasses del Passeig?
Si que és cert que hi ha música que requereix d’unes mínimes condicions per a ser interpretada, per a poder copsar tota la seva sonoritat, però l’Orfeó , la seva gent, intenta fer propostes musicals que s’adaptin als diferents indrets on som convidats a cantar. La proposta del sopar-concert a les terrasses del Passeig ens sembla una magnifica iniciativa, pel fet de la complicitat que s’estableix entre gastronomia i música, i més en un indret tant emblemàtic com concorregut de la nostra ciutat. És per a nosaltres un goig poder-hi participar.

-    Com neix la vinculació entre l’Orfeó i la campanya Quin Passeig?
Ja fa cinc estius que els responsables d’aquesta iniciativa varen contactar amb  nosaltres per explorar la possibilitat de liderar-la conjuntament, i va ser molt fàcil l’entesa, ambdues parts tenim el mateix interès a promoure cultura mitjançant la suma de dues disciplines molt lligades a la nostra tradició.

-    Creus que fan falta més iniciatives per acostar les entitats i la seva oferta cultural i musical a la ciutadania?
Sense cap mena de dubte que sempre suma el fet que creixin les iniciatives per tal d’oferir l’oportunitat de mostrar la capacitat que té la nostra ciutat, les seves entitats, des de l’empenta, des de la iniciativa, de promoure cultura. És molt d’agrair iniciatives com aquesta en les quals participem.

-    Explica’ns algun record d’infantesa que vagi lligat al Passeig de Manresa.
El Passeig crec que és present a la vida de tots aquells qui hem crescut amb la ciutat, tots hi hem passejat, ens hi hem assegut, hem gaudit de les seves terrasses i de les múltiples activitats que s’hi desenvolupen.

-    Com es combina una feina tan tècnica com l’arquitectura amb una disciplina tan emocional com la música?
L’arquitectura és tècnica, però també emocional, són dues disciplines properes, ambdues necessiten una composició/projecte previ per ser executades i ambdues estan adreçades a les persones. Moltes vegades els arquitectes tenim sensació de ser directors d’orquestra, perseguim interpretar tan bé com sigui possible, la peça projectada/composada per assolir el repte de ser gaudida per les persones.

-    Què recomanaries de Manresa a un visitant que no hi hagués estat mai?
Que vingui a Manresa amb ganes de conèixer una ciutat plena d’història, amb molts indrets interessants, el nostre medieval, el nostre gòtic, el nostre barroc, el nostre modernisme, el nostre passat industrial, el nostre entorn, la nostra gastronomia  i sobretot que no es deixi condicionar per aquells que mantenen que som una ciutat grisa, ja que crec que no respon a la realitat.

-    Com a arquitecte, creus que tenim patrimoni suficient per convertir-nos en una veritable destinació turística?
Sense cap mena de dubte, tant material com immaterial, Manresa és una ciutat que no ha de tenir por a mostrar-se... El primer pas es que els manresans i manresanes, les entitats, les seves empreses, ens mostrem convençuts d’aquesta realitat i esdevinguem els millors ambaixadors de la ciutat.

-    I ja per acabar, dóna’ns un argument de pes per acabar de convèncer aquella gent que encara no té clar assistir a un sopar-concert de l’Orfeó al Passeig. Què hi trobaran?
Que la iniciativa que es presenta té molts ingredients per resultar gratificant, l’indret, emblemàtic i al bell mig de la ciutat, la qualitat de la proposta gastronòmica que s’ofereix i l’oportunitat de combinar aquesta amb els cants de l’Orfeó Manresà.

dimecres, 25 de juny del 2014

Entrevista a Pere Massanés

Professional al davant de  Viatges Masanés, agència creada a Manresa l’any 1978 i que manté el perfil d’empresa familiar que manté la vocació d’una atenció molt personalitzada. Des de fa anys Viatges Masanés forma part de la vida estival del Passeig de Manresa  i esdevé una de les empreses que hi col·laboren en forma de sortejos viatges per a clients de les terrasses.

-          Quins records et genera el Passeig de Manresa? N’hi deuen haver d’infantesa i joventut, oi?
Per suposat, el Passeig sempre ha estat la columna vertebral de la vida social de la nostra ciutat. Recordo  els vermuts del diumenge, amb els pares i ja a l’ adolescència van venir les pujades i baixades  a veure si et creuaves una mirada amb aquella noia que t’ agradava i no t´atrevies a dir li ... 

-          Com a expert en turisme, creus que el Passeig és un bon reclam per a les persones que visiten Manresa?
Es un referent. Si algú de fora visita Manresa sempre dona la referencia de la “Rambla”, i ens toca als manresans d rectificar-lo  i dir  que a Manresa en diem Passeig.  L’ ambient a l estiu es espectacular es un pol de atracció per joves i mes grans. Es bonic veure com perdura la tradició malgrat ha passat tant de temps.


-          D’on neix la vinculació de Viatges Masanés amb les activitats d’estiu del Passeig?
Amb en Diego Sanchez hem tingut diferents vinculacions al llarg dels  nostres recorreguts professionals i particulars.  Sempre hem tingut una bona sintonia i   es un plaer col·laborar i sumar a la seva empenta.  Ja des de un bon inici de la campanya “Quin Passeig” vàrem apostar per la col·laboració. primer va esser amb un viatge al Carib, i ara mateix estem col·laborant amb un creuer que sembla que agrada mes.


-          A quins països del món han anat els clients que guanyen el sorteig d’estiu a les terrasses del Passeig?
Tal com t indicava abans  vàrem iniciar la campanya amb viatges a la Republica  Dominicana, que i varen tenir molta acceptació. Forces parelles han gaudit del premi.
Així que el Creuer es va posar de moda, vàrem apostar per aquest obsequi, que habitualment es un creuer pel Mediterrani i es visita la costa Italiana i algun por de Sud de França.

-          Quins punts de la ciutat de Manresa recomanes a una persona que arribi a la ciutat?
Crec que la Seu, majestuosa des de el turo que domina la ciutat i el parc que l’ envolta, es un punt de referència per les vistes  que te: La Cova, Montserrat. El nou camí dels Corrals....
Un passeig per la ciutat modernista, la Buressa,  Passeig, Casino, Kursaal  i una visita al parc de l’ Agulla. Amb tot això crec que el visitant es pot fer una  idea bastant global  de la nostra ciutat.

-          Tot i que cada vegada n’hi ha més, Manresa i comarca encara no es pot dir que siguin punts d’atracció turística. Què ens falta?
A nivell de Manresa, crec que un hotel al centre de la ciutat seria primordial. No nomes  com a punt de allotjament, sinó molt mes que això: un lloc de trobada cívica, empresarial, capaç de donar aixopluc a les diferents inquietuds ciutadanes.

A nivell comarcal crec que el que cal ara mateix es estructurar be la oferta i donar la a conèixer. Ara mateix ja hi ha un projecte que esta treballant en aquesta direcció. Tenim un gran patrimoni i un bon equip humà, ingredients necessaris per posar en marxa el projecte turístic que cal a la comarca.