Cantant d’havaneres i veí de Manresa des de fa més de 40 anys, Venancio Cócera és un referent a la comarca del Bages dels cants de taverna després de vint-i-un anys al capdavant de la colla Cor de Catalunya. Aquesta agrupació musical, formada per sis membres, forma part del programa d’activitats que ofereix Quin Passeig a l’estiu. El sopar amb cantada d’havaneres és l’acte que, des de fa dos anys, tanca el principal cicle d’actuacions a les terrasses del Passeig.
- Les havaneres sempre han estat molt arrelades a les festes de les poblacions catalanes, però des de fa uns anys molts creuen que el món dels cants de taverna ha patit una davallada significant. Com valoreu la situació actual des de la colla Cor de Catalunya?
La música és un element viu i va canviant i les havaneres han tingut el seu punt àlgid als anys 90 i ara potser la gent se n’ha cansat però pensem que la situació en què ens trobem ve, sobretot, arran de l’increment de l’IVA al 21%, i ens afecta molt als qui no ens hi dediquem professionalment. Nosaltres no vivim d’això, som una entitat sense ànim de lucre i costa molt aconseguir diners per tal de seguir actuant. Els grups d’havaneres hem estat els parents pobres de les festes majors, si quedava un raconet i es podia fer una cantada doncs es feia, però la veritat és que costa molt finançar-se. Gràcies al suport de l’Agrupació Cultural del Bages avui en dia podem tirar endavant i mantenir el grup.
- Com neix la vinculació entre el Cor de Catalunya i la campanya Quin Passeig?
Va néixer fa tres anys. Quin Passseig estava organitzant tot un seguit d’activitats perquè la gent es quedés aquí a la ciutat a l’estiu i no marxés ja que avui en dia tothom té cotxe i es mou d’un lloc cap a un altre. Em van trucar perquè s’havien assabentat que hi havia un grup d’havaneres a la comarca i per si volíem participar en el seu programa. I des de llavors, nosaltres molt contents de donar suport per tercer any consecutiu la campanya Quin Passeig.
- És necessari impulsar noves iniciatives locals perquè les entitats i la seva oferta musical siguin més conegudes?
Jo crec que sí, perquè la música popular està una mica abandonada, hi ha molts grups de joves que estan ressorgint, que tenen ganes de fer coses amb la música popular però no troben el lloc ni el moment d’esplaiar-se i donar-se a conèixer. En el món de les havaneres el que s’està veient últimament és que atrau a gent d’edats molt diferents, per exemple, a la nostra colla hi ha un membre que té 22 anys.
- Quin record et ve al cap quan penses en el Passeig de Manresa de fa 40 anys?
El record que en tinc és de quan jo tindria uns 16 o 17 anys, veníem amb els amics aquí i coneixíem les nenes. Jo recordo que precisament aquí, on hi ha ara el Restaurant Passeig, hi havia l’American Bar i ens trobàvem totes les colles i preníem el cafè o la cerveseta. Per a mi, podria dir que el Passeig va ser un centre neuràlgic de trobada.
- Fa dos anys que alguns del membres del Cor de Catalunya col·laboreu amb Els Trobadors del Bages, una nova formació musical en format de rondalla, per oferir un nova oferta de cançons populars. En quin moment veu decidir apostar per aquesta nova fusió i per què?
Els Trobadors del Bages actuaven al Pont de Vilomara i vaig anar a veure’ls i com els faltaven veus, vaig cantar amb ells. Llavors em van dir que m’incorporés al grup però jo ja en tenia prou amb la colla d’havaneres. Però, la veritat és que m’havia agradat molt el seu repertori i finalment no només m’hi vaig adherir jo sinó que a alguns membres del Cor de Catalunya també els vaig arrossegar. Hem de dir que en aquests dos últims anys hem fet més actuacions amb els Trobadors que amb les havaneres, suposo que atrau més perquè és un format més original amb un ventall més ampli i intentem introduir també els cants de taverna.
- Què recomanaries a un visitant que no hagués estat mai a Manresa?
Jo sóc funcionari de l’Ajuntament de Manresa i em trobo que hi ha gent que ve demanant per la Seu i per la Cova però no coneixen res més de tot Manresa. Està molt bé que visitin aquesta part però jo sempre els dic que baixin fins al Passeig que és l’ànima viva de la ciutat, és la vida al carrer, sobretot a l’estiu. Tenim molts edificis al Passeig que formen part de la història de Manresa i no es coneixen.
- Què ens falta per a ser una ciutat d’atractiu turístic?
Jo diria que hi hauria d’haver una oficina d’informació sinó les 24 hores, almenys 12. Ja tenim una oficina de turisme però no està oberta tots els dies de la setmana i molta gent pregunta per l’oficina i la meitat de dies els has de dir que està tancada. Arriba molta gent a Manresa que ve de Lleida, Igualada, Vilanova... i hauríem de facilitar molt més la informació per conèixer la nostra història. Gràcies a l’activitat del Kursaal també hem aconseguit cridar l’atenció de molta gent com a ciutat cultural.
- Què li diries a la gent perquè el proper divendres 5 de setembre vingui a gaudir del sopar amb cantada d’havaneres?
És un acte que té lloc en un moment en què ja ha passat la festa major de Manresa, però que la gent encara té ganes de sortir al carrer, encara fa bo... Pel que he vist altres anys, a la gent li ve molt de gust sopar a la fresca mentre escolten cançons populars i gaudeixen del rom cremat. Jo convido tothom que vingui a passar una estona agradable amb un bon sopar i un bon repertori musical.
